Aquest matí s’ha fet públic el nomenament del nostre nou bisbe; i per tant president de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat. És en Xabier Gómez García, un frare dominic nascut a Euskal Herria l’any 1970.
Des de la secció sindical de la Intersindical-CSC a Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, volem donar-li la benvinguda. Ens alegra saber que Fra Xabier, amb el seu lema “Humilitas“, arriba amb el ferm propòsit de construir una església diocesana acollidora, especialment per a les persones migrants i les més vulnerables, àmbit en el qual ja ha destacat en la Conferència Episcopal Espanyola.
Fra Xabier, originari d’Azkoitia (Guipúscoa) i membre dels dominics, porta una llarga trajectòria de compromís social i pastoral, especialment en l’acollida i el suport als migrants. En diverses ocasions ha expressat que “les fronteres poden ser murs o ponts que connecten” i ha defensat el valor de la universalitat a l’Església.
L’església esta fent un esforç molt gran. I el papa francesc ens ha ajudat molt a reconèixer que la gent immigrada ens aporta també moltes oportunitats. Davant d’aquest rebuig, davant aquesta cultura de la hostilitat, l’Església crida, demana, la cultura de la trobada, la cultura de la hospitalitat.
Aquest és un moment important per a la nostra diòcesi, en què volem continuar treballant per la dignitat i els drets de les persones migrades. Amb l’arribada de fra Xabier, la propera II Assemblea de Càritas Diocesana, i la finalització del nostre actual conveni col·lectiu, són bons espais per reflexionar sobre propostes de millora en els nostres models d’acollida, per seguir avançant en una atenció integral i respectuosa amb la diversitat.
Aprofitem per agrair al bisbe Agustí Cortès els seus anys de servei i dedicació, que han marcat els primers 20 anys de la nostra diòcesi, i desitgem un camí fructífer a Fra Xabier en la seva nova missió.
Qui és Xabier Gómez?
Ens compensa que vinguin, de fet, els necessitem. És molt més el que ens aporten que el que reben, tant en termes socioeconòmics com, per descomptat, en la revitalització de comunitats cristianes quan hi participen.
Les fronteres poden ser murs que ens separen o ponts que ens uneixen.
Un catòlic creix en el valor de la Universalitat, i dins de l’Església no hi ha fronteres, i això ens va molt bé.
